22 A, nou impuls a la tauromàquia?

El passat 22 d’abril i per sorpresa de molts “las corridas” van ser declarades patrimoni cultural immaterial de França pel Ministeri de Cultura gal. D’aquesta forma, es converteix en el primer país al món de fer-ho sent aquest el reconeixement institucional més important de la Tauromàquia d’avui en dia.

Molts no saben que els inicis d’aquesta tradició es remunten a l’edat de Bronze on l’enfrontament home-bou s’utilitzava com a ritual de valentia per a simbolitzar el pas de la infantesa a l’edat adulta. A l’antiga Roma van guanyar popularitat als circs on servien per demostrar les habilitats caçadores de famílies nobles, soltant-los en manada a les execucions públiques de cristians, o com a entrenament per gladiadors. Els primers precedents de “las corridas” actuals es remunten al segle XVI, on els bous es situaven en recintes tancats on nobles i reis utilitzaven llances per ferir l’animal mentre que els seus peons o escuders eren utilitzats per a distreure l’animal.

Sembla doncs paradoxal que mentre que al nostre costat de la frontera es van prohibir “las corridas” el 28-J, a França, país que forma part del “cor d’Europa”, que porta l’estendard de modernitat i progressisme dels quals en fa gala arreu decideixi protegir i promocionar aquest “espectacle”. Encara més, tenint en compte que el començament d’aquesta tradició és fruit dels instints i valors més primitius de la raça humana. És això doncs progrés i modernitat? És cultura?

Resulta graciós, si més no controvertit veure que a França, en el seu codi penal castiga tot acte de crueltat contra un animal, domesticat o en captivitat, però en fa excepció en els toros quan “una tradició local ininterrompuda es pot demostrar”. El fet d’haver de fer-ne una excepció en el seu codi penal posa de manifest que admeten que els toros representen un acte de crueltat contra un animal. Llavors són justificables pel simple fet de ser una tradició? I més encara, es senten còmodes d’incloure-ho dins la el seu “patrimoni cultural”?

Hem vist que si, i potser és perquè no tot queda en una simple “declaració”, doncs el fet d’entrar al registre de “patrimoni cultural immaterial” facilita la obtenció de subvencions públiques per part dels ramaders i món del toreig. A Espanya, per exemple, les subvencions al 2007 van pujar fins a la xifra de 564 milions d’euros, part d’aquests procedents dels fons europeus destinats a la ramaderia on s’arriba a la concessió de 220 euros per cada bou de lídia. Com veiem, molts interessos en joc i és que aquestes no són les úniques xifres: un torero pot cobrar entre 36.000 i 450.000 euros per faena, es calcula que a Espanya es venen uns 40 milions de localitats arreu de les seves places cada any...i tot i que a França les xifres són menors, quin estat rebutjaria una font d’ingressos així?? Sembla ser que França no.

P.B.