divendres, 1 de juliol del 2011

Allegro ma non troppo


Tot i que l’estiu va començar ja fa uns dies, alguns encara havíem de fer colzes i reprimir-nos les ganes boges de sortir al carrer.
Un cop alliberats del ritme frenètic del curs acadèmic,  ens endinsem en un ritme encara més boig: les vacances d’estiu.
Algú va dir algun dia, que fer vacances no era no fer res, sinó canviar d’activitat. El període estival pot servir per fer calers, aprendre idiomes, conèixer algun país (el propi també val) o desenvolupar aquells projectes o hobbies que ens treuen temps durant l’any.
Sense adonar-nos, ens deixem portar per aquest tempo fins els últims rajos d’estiu. 75 preciosos dies, injecció de forces per afrontar un nou curs.
Però què passa amb la resta del món? S’atura? Què passa amb les notícies que ens han indignat?
Iep! Aquí queda alguna cosa pendent. Les imatges, les paraules, les promeses, els conflictes que hi ha hagut i hi haurà, no fan vacances (o això espero). No ens podem permetre una desconnexió total, ni nosaltres ni ells.
Així que també podem fer d’aquest descans acadèmic o laboral, un temps de reflexió social, lluny de tendències flower power  i “historias para no dormir”.
Aquest estiu tenim set de fets, no paraules.
AQ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada