divendres, 17 de juny del 2011

¿Hay algún Erasmus?

El català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat de Barcelona, i com a tal té usos institucionals i administratius. En la docència universitària s’utilitzen el català i el castellà, com a llengües oficials de Catalunya.”
Així comença el text titulat Els usos lingüístics a la Universitat de Barcelona”.
També es pot llegir, que no entendre, que per a estudiar a la UB “no és un requisit conèixer les dues llengües, tot i que és necessari tenir-ne coneixements”.

Informa que l’ús de les dues llengües oficials en la docència varia segons els centres i queda reconegut el dret a expressar-se en la llengua oficial que es prefereixi, tant oralment com per escrit.

Subtilment, atenint-se a la proximitat entre les llengües romàniques, exigeixen, per part de l’estudiant, la capacitat de seguir classes impartides en català en un termini curt de temps. Remarquen que la varietat del registre cientificotècnic que s’usa en docència, és més fàcil que el registre informal.

Posa al servei de l’alumne el programa d’acollida lingüística amb cursos gratuïts i altres activitats que permeten la immersió lingüística que li facilitarà la vida, en tots els aspectes. Però encara va més enllà. S’ofereixen cursos previs a l’inici del curs acadèmic, ja sigui online o presencials, amb seu a diferents països.

I jo em pregunto... Per què segueixen baixant de l’hort els nostres companys Erasmus o Sénecas? Que no ha quedat prou clar que existeix una llengua que es diu català que té igual o més pes que el castellà a la universitat on aniran a estudiar? Sembla que els vingui de nou, ja a les aules, que la majoria dels seus companys tenen com a llengua mare un idioma que ells no han estudiat.

No voldria que penséssiu que demano que els pobres nouvinguts arribin parlant català. Fins i tot respecto la decisió d’alguns que opten per no aprendre’l, perquè fan prou amb el castellà, per uns mesos que s’hi estan. Al cap i a la fi, optimitzen el seu temps, perquè no faran molta vida amb catalans. La crua realitat, tot i no ser el millor.

L’aprenentatge d’una llengua demana ganes, requereix temps i necessita de suport. La realitat, per sort nostra, és bilingüe. No es tracta d’una llengua, doncs. És el per què d’aquesta. És una societat.

Deixant de banda els pocs que exigeixen que es canviï l’idioma a classe com a mesura radical (per capquadrats), apel·lo a les ànimes perdudes en aquest intercanvi, que el facin veritablement.

No se m’acut la situació o context en que conèixer la cultura d’allà on vas no sigui l’opció més profitosa. Però vaja, que... Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era!

+ info a:  http://www.ub.edu/sl/ca/socio/infcat.htm

AQ

3 comentaris:

  1. Molt bona AQ, tot hi que els Erasmus no són el principal problema. Jo vaig fer una assignatura a la UPF on estudians que diuen haver nascut aquí (o almenys semblava), van demanar que la classe es fes en castellà, i el professor (un pobre home amb poca personalitat) va acceptar després d'haver començat l'assignatura en català. Jo indignat li vaig dir que doncs ni en català ni en castellà, que la volia en anglès, total que quasi em maten,jaja. Així que el problema ve donat per la gent d'aquí, que tan els hi dóna, i llavors els que vénen s'adonen que a nosaltres ens està bé de qualsevol manera.

    p.d. no sé què hagués passat si jo hagués fet això a Sverige

    ResponElimina
  2. Estic d'acord en què els d'aquí tenim molt camí a recórrer i som els primers en donar-li poca importància i suport a la llengua. A més, molts professors ni tan sols fan la reflexió davant els estudiants i canvien simplement, com si això fos lo normal. Crec que s'hauria de fer molta més difusió de quina és la situació real a Catalunya, s'hauria d'informar als Erasmus que això és el que hi ha i que estan davant la oportunitat de viure dues llengues, de conèixer millor una cultura diferent...però mentre els de casa li donem la importància que li donem...què esperem d'aquests que acaben d'aterrar??

    P. B.

    ResponElimina
  3. No acaba d'anar bé, però...

    I què n'és de maco fer-se tips d'explicar a italians que el català és més proper... o de jugar amb un idioma o altre per trobar un punt d'unió amb qualsevol altra idioma o cultura...

    Això és el que et dóna el dominar més d'una llengua i la curiositat per aprendre, que és el que s'espera d'un estudiant universitari, d'un "intel·lectual".

    AQ

    ResponElimina